Només cal mirar les estadístiques per adonar-nos de que la majoria de violència de gènere va dirigida contra la dona, en un acte de dominació, i per tant no es estrany que sigui ella, la DONA, la que rep més maltractaments, assetjaments, i abusos sexuals i laborals... perquè? Pel simple fet de ser dona?!
Ser dona implica la acceptació d’una categoria social determinada des del naixement segons la diferenciació sexual, i que de la mateixa manera diferencia d’un altre, l’home. Degut a les característiques d’aquesta associació no entrarem en la discussió dels gèneres, tot i que això no vol dir que limitem els gèneres a dos, si seran aquests els objectes d’anàlisi i treball. Així doncs, la relació que s’estableix entre els dos gèneres principals és una relació asimètrica, en quant implica la dominació d’un gènere sobre l’altre, i provoca situacions de discriminació i opressió. Per aquest motiu podem afirmar que vivim i ens desenvolupem en un sistema patriarcal, on l’home és el gènere dominant i la dona el gènere dominat, fet que dona lloc a estereotips i rols a la societat, que correlacionen amb qui és l’agressor i qui és la víctima en situacions de violència de gènere.
Lorente (2001, pp. 35)
Los valores patriarcales han hecho que el papel de la mujer en general haya sido ignorado e infravalorado, y que la agresión a la mujer haya sido aceptada como algo normal y consecuente con la función de autoridad del hombre, por lo qual en la mayoría de las ocasiones ni siquiera se ha considerado, y en las pocas que se ha hecho ha sido interpretada y justificada des de la perspectiva del hombre.
Aquesta violència que rep la dona, però, té diferents dimensions, una de elles social y cultural (coneguda com a violència estructural) fonamentada doncs, en l’ordre social establert i des de la qual s’entén que la violència de gènere no es un fet aïllat que es doni en determinats col·lectius, com molts cops s’intenta catalogar, sinó que forma part de les concepcions de gènere vigents a la nostra cultura i com aquestes es desenvolupen en els individus i la societat. Aquest fet la diferència d’altres tipus de violència presents a la societat.
Cantera (1999, pp 45) exposa:
Los hombres no son agressores por naturaleza, sino que algunos de ellos agreden, en parte debido a la cultura que han interiorizado.
I respecte a la dona:
La mujer maltratada no es un puro objeto pasivo de la violencia del compañero ni su situación una prisión inescapable. Dispone, en algún grado, de capacidad de resistencia y de ciertos recursos para aumentar el control sobre su ambiente interpersonal y para acercarse a la resolución de la problemàtica que la aqueja.
Els papers que representen home i dona, no són papers que formin part de la seva naturalesa intrínseca, tot lo contrari, són construccions socials, fet que permet abordar-los i treballar per a la seva transformació.
Així doncs, des de la nostra associació pretenem generar espais de discussió i reflexió que permetin analitzar les relacions de gènere actuals a la nostra societat, i com aquestes poden transformar-se per crear vincles sans i igualitaris. Es tracta d’entendre a la persona com a agent actiu en aquest procés, capaç de decidir per ella mateixa com vol construir-se com a membre actiu de la societat, i adoptar un paper protagonista en les relacions que estableixi en la seva vida quotidiana.
